Els inicis del cooperativisme
La història del cooperativisme tal com l’ entenem, neix a Europa a mitjans del segle XIX. Concretament al comtat de Lancashire, a la ciutat de Rochdale es va fundar el 1844 la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale seguint les idees del socialisme utòpic de Robert Owen. En el context d'una vaga de teixidors a Lancashire i després de demanar millores laborals i de perdre l'ocupació, el 24 d'octubre de 1844, un grup d'obrers anglesos van fundar la cooperativa que primerament va ser de consum, per poder garantir la seva subsistència. Després de molts esforços van aconseguir, el 21 de desembre de 1844, obrir el primer magatzem de menjar amb 28 persones sòcies. El desenvolupament de la cooperativa va ser fulgurant i el 1901 ja tenia 12.500 socis i el 1961, 41.000.
Els principis cooperatius
Ràpidament el cooperativisme, que neix a Europa, s'estén als Estats Units i a altres punts del planeta sent un moviment d’abast mundial a finals del segle XIX. Les cooperatives, que a cada país es van associar en federacions, van crear en 1895 l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI).
En la reunió de l'ACI de 1895, a Manchester, es van aprovar 7 principis que haurien de regir les cooperatives federades a l'ACI:
1. Adhesió voluntària i oberta
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, racial, política, de sexe o religiosa.
2. Control democràtic dels membres
Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els quals participen activament de les seves polítiques i en la presa de decisions. Les persones triades per representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. En les cooperatives de primer grau, els socis tenen el mateix dret de vot (un soci, un vot), i en les d'ulteriors graus l'organització és també democràtica.
3. Participació econòmica dels socis
Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i ho gestionen de forma democràtica. Part d'aquest capital és normalment propietat comuna de la cooperativa, al mateix temps que els socis assignen els excedents a les següents finalitats: el desenvolupament de la seva cooperativa, mitjançant l'establiment de reserves; el retorn cooperatiu als socis i el suport d'altres activitats aprovades pels socis.
4. Autonomia i Independència
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda, gestionades pels seus socis. La signatura d'acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o l'obtenció de capital de fonts externes, han d'assegurar el control democràtic per part dels socis i mantenir l'autonomia cooperativa.
5. Educació, Formació i Informació
Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, als representants escollits, directius i empleats perquè puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. A més a més, informen al gran públic de la naturalesa i beneficis de la cooperació.
6. Cooperació entre cooperatives
Les cooperatives han de servir als seus socis el més eficaçment possible i enfortir el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.
7. Interès per la Comunitat
Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.
El cooperativisme avui
Avui dia el cooperativisme a nivell mundial compta amb gairebé 1.000 milions de socis i generen 100 milions de llocs de treball, un 20 % més que les empreses multinacionals (any 2012).
A Bèlgica existien unes 30.000 cooperatives al 2001, a la Índia els membres de cooperatives superen els 240 milions de persones, a Japó una de cada tres famílies és cooperativista, a Canadà 4 de cada 10 persones són sòcies de, almenys, una cooperativa, mentre que a la província de Quebec la xifra s'eleva al 70% (2010). A Singapur els cooperativistes són 1.400.000, la qual cosa representa una tercera part de la seva població, a Noruega les cooperatives produeixen el 99% de la llet i derivats, les cooperatives de consum gestiones el 25% del mercat, les pesqueres són responsables del 8.7% de les exportacions nacionals i les forestals tenen una participació del 76% en el sector i un de cada tres habitants del país és membre d'una cooperativa.
El cooperativisme és un moviment mundial, transversal i en creixement que genera major benestar per al conjunt del societat.