Durant massa anys, en el llindar dels canvis vertiginosos i sovint desconcertants del tombant de segle, sota el col·lapse d’un model econòmic incapaç de resoldre els grans problemes de la humanitat i en la deriva radicalment individualista de la societat dels nostres dies, ens han fet creure que no hi havia pas res a fer, que l’economia només era pels experts i que la història s’havia acabat. Que calia abaixar la persiana i no obrir-la mai més, que és el que pretenen encara els que encarrilen el món sota la màxima de privatitzar guanys i socialitzar pèrdues a còpia de generar més desigualtats i més injustícies.

Però, fet i fet, en retrospectiva i en un món cada cop més embogit, és ben oportú recuperar el llegat universal de la llarga lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana als EUA. Bagatge, reflexió i esperança que es condensa en aquella síntesi que concreta que el problema no rau mai en el que pot arribar a fer una minoria, particularment cruel, particularment poderosa; sinó en el que fem o deixem de fer la majoria, amb la nostra exigència o amb la nostra indolència. Apagant el llum o encenent llumins. Alçant la veu o callant. Actuant o amb el cap cot.

 


Ho afirmem, furetejant el passat, perquè estem convençuts i convençudes, potser més que mai i amb plena voluntat de futur, que avui ja és l’hora de la corresponsabilitat social. De les alternatives nascudes al teixit cooperatiu i associatiu i covades al si dels moviments socials. De la ferma implicació col·lectiva per intentar modificar els gravíssims impactes que suporta el nostre país petit en la seva l’estructura social, el teixit productiu i l’entorn ecològic.

En aquesta perspectiva, potser és l’hora justa de dir que totes i tots els que fa temps que feu possible Coop57, com humil alternativa a un sistema financer pervers, fa molt que feu precisament això. Des de la primera engruna quasi quimèrica, ara fa una dècada, fins a tots i cadascun dels 400 projectes finançats, Coop57 no és res més que una xarxa més de les que la pròpia societat civil ha anat entreteixint els darrers anys. Xarxes nascudes de la consciència que res no canvia mai si res no canvia mai; crescudes en la necessitat de respondre a les necessitats socials; i reforçades pel múscul i esforç col·lectiu de la ciutadania.

 


A vosaltres, que seguiu fent real i possible aquestes xarxes, cal dir-vos, avui i un cop més, gràcies. Gràcies i endavant. Per demostrar que una economia al servei de les persones i de la transformació social és ben real i possible. Per demostrar, en aquest darrer semestre, que es pot afrontar la crisi des de la solidaritat, l’ètica i el suport mutu, mentre encara ens preguntem a voltes sobre com ho hem pogut assolir. Equació lògica, finalment; si es llaura solidaritat, es recull solidaritat. Perquè són precisament aquestes xarxes les que avui esperonen la cooperació social com alternativa, per poder seguir avançant cap a la construcció de comunitats en llibertat i amb justícia. Les que palesen que ja és real i possible una altra economia solidària davant tanta paràlisi oficial, respostes conegudes de pa sucat amb oli i camins ja recorreguts que no duen enlloc.

 


A cadascun i cadascuna de vosaltres, doncs, que demostreu a cada instant que els usos socials del diner poden ser profundament ètics, radicalment diferents i sòlidament eficaços, gràcies. Gràcies i endavant. Per demostrar que si, que és l’hora de la societat civil, del teixit social, de les xarxes solidàries. Perquè ja esteu demostrant, exactament al mateix país on el cooperativisme va ser no fa gaire una sòlida alternativa socioeconòmica, que el demà mai no és un dia per arribar, sinó el futur que, avui, ara i aquí, estem construint. Pam a pam. En una entreteixida xarxa on Coop57 n’és una més, sense temps per a cap autocomplaença i al bell mig de la crisi. Però conscients de la capacitat de la societat civil de generar respostes autèntiques, coherents i solidàries. Aquesta és la bona nova: el motiu fèrtil d’esperança, d’aixopluc col·lectiu i comunitari, per seguir intentant-ho tants cops com calgui entre totes i tots. Per la nostra part, amb més i millor Coop57.