- entrevista a Jordi Pujol Moix, President de Coop57 sobre la llei de cooperatives catalana, a la revista Món Jurídic -

LLEI DE COOPERATIVES DE CATALUNYA: CONTRADICCIONS

Arran de l’aprovació de la Llei 44/2015 de 14 d’octubre, de societats laborals i participades (BOE, 15 d’octubre de 2015) i de la promulgació de la Llei catalana de cooperatives al juliol d’enguany, s’analitzaran els principis d’aquestes societats en relació a les cooperatives, en particular, s’examinarà al dret de vot del socis i sòcies i, especialment, a les sòcies que només aporten capital.

SOCIETATS ANÒNIMES, LIMITADES I COMANDITÀRIES I SOCIETATS LABORALS

En primer lloc es necessària una breu referència sobre les Societats de Capital en què només poden ser objecte d’aportació els bens o els drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica i en cap cas poden ser objecte d’aportació el treball o els serveis i en conseqüència no tenen dret de vot. Són elements fonamentals d’aquests societats de capital l’equivalència entre el capital social aportat i el vot. Encara que amb certes matisacions es pot concloure que a més capital més vots socials.

LLEI DE SOCIETATS PARTICIPADES PELS TREBALLADORS

Aquesta Llei de Societat Laborals i Societats Participades comporta un nou tipus de societat de capital. Les societats participades pels treballadors s’hauran de sotmetre als següents principis:

a) Promoure de l’accés dels treballadors al capital social i/o als resultats de l’empresa.

b) Fomentar la participació dels treballadors en la presa de decisions de la societat.

c) Promoure la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la Igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de les persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.

Tindran la consideració de societats participades pels treballadors les societats anònimes o de responsabilitat limitada que no puguin ser societats laborals. Aquestes societats de capital, únicament i exclusivament pel fet d’estar formades per treballadors i treballadores, hauran de complir uns principis que a la resta d’empreses de capital no se’ls imposa. No es tracta de qüestionar les competències legislatives de l’Estat, ni la facultat d’establir noves tipologies d’empreses, ni tampoc la bondat dels principis que imposa la llei, malgrat que legislar sobre la “solidaritat” forçosa, és contradictori amb l’objecte de les societats de capital, on és determinant el criteri del guany.

En canvi sí que és coherent i factible adoptar aquests principis en les societats de persones, com les cooperatives, en el marc de l’economia social, perquè les persones que en formen part ho accepten voluntàriament. La llei, a més a més, és marcadament paternalista ja que el Govern de l’Estat, en nom dels treballadors, obligarà a les societats participades pels treballadors - i òbviament treballadores – a sotmetre’s a uns principis predeterminats normativament.

LLEI DE COOPERATIVES DE CATALUNYA DE 9 DE JULIOL DE 2015

L’article primer de la Llei de Cooperatives de Catalunya (DOGC, número 6914, de 16 de juliol de 2015) estableix que té per objecte. «regular el funcionament de les cooperatives com a societats que, actuant amb plena autonomia de gestió i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica, associen persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns amb el propòsit de millorar la  situació econòmica i social de llurs components i de l’entorn comunitari fent una activitat empresarial de base col·lectiva, en què el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els membres han de permetre de complir una funció orientada a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. També estableix que «els principis cooperatius formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional s’han d’aplicar al funcionament i a l’organització de les cooperatives s’han d’incorporar a les fonts del dret cooperatiu català com a principis generals i aporten un criteri interpretatiu d’aquesta llei».

Poden ser sòcies les persones físiques i jurídiques, si bé en la nova regulació s’afegeix les comunitats de béns, que no figuraven en la norma anterior de l’any 2002. Es regulen les diverses modalitats de sòcies que poden ser sòcies «comunes», sòcies de treball, sòcies «col·laboradores», i sòcies temporals, que és una figura nova. Les sòcies «comunes» són les que porten a terme l’activitat cooperativitzada principal.

La nova llei estableix dos tipus de sòcies col·laboradores.

a) Les sòcies col·laboradores que sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, puguin col·laborar d’alguna forma en l’objecte social de la cooperativa.

b) Les sòcies que només aporten capital. La novetat principal radica en la figura de la sòcia col·laboradora apitalista amb dret de vot.

L’assemblea general de socis és l’òrgan d’expressió de la voluntat social. Pot decidir sobre qualsevol matèria que li hagi estat atribuïda expressament per llei o pels estatuts socials. En les cooperatives de primer grau cada sòcia té un vot. Això no obstant, en determinades cooperatives es pot establir un sistema de vot plural ponderat, en funció de a l’activitat cooperativitzada. Preval, amb matisacions, el criteri d’”una persona un vot». El vot de totes les sòcies no comunes en cap cas pot superar el 49% dels vots socials. El dret de vot de les sòcies només capitalistes s’ha de regular als estatuts i podrà ser entre 0 o el 40% del total dels vots socials. El seu dret de vot neix precisament per aportar capital en societats de caràcter totalment diferent, i va contra l’article 48.1 de la pròpia llei “En les cooperatives de primer grau, cada soci té un vot.”

D’aquesta manera i a l’empara de la facultat d’autoregulació de les cooperatives, que són societats de persones, s’introdueix un criteri propi de les societats de capital, contradictori amb la definició de cooperativa regulada a l’article primer de la llei i permet transformar-les en societats mixtes de capital i persones, el que serien cooperatives mistificades. La Generalitat de Catalunya té competències exclusives sobre les cooperatives catalanes. L’Estatut d’autonomia obliga a l’administració al foment de moviment cooperatiu. La nova llei catalana no segueix aquest mandat estatutari. I tampoc dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya de data 17 de setembre de 2014
que expressa el següent: «El Parlament de Catalunya manifesta la voluntat de treballar perquè es produeixi una transició de l’economia catalana des del model capitalista especulatiu actual cap a una economia plural en què tingui un pes específic l’economia social solidària”.