Coop57 actua en un triple eix que s'entrellaça i es difumina entre sí:

  • Cooperativisme
  • Economia social i solidària
  • Finances ètiques

Això condueix al finançament de projectes econòmics que promouen l'ocupació, fomentin el cooperativisme, l'associacionisme i la solidaritat en general, i potenciïn la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Són projectes que entenem que aporten un valor afegit per al conjunt de la societat.

Les finances ètiques en general defineixen els criteris d'actuació d'una entitat financera basant-se en una sèrie de criteris negatius i una sèrie de criteris positius.

  • Els criteris negatius són aquells que s’exclouen de l'àmbit d'actuació. Són exemples clars la indústria armamentista, la violació dels drets humans o la destrucció del medi ambient.
  • Els criteris positius són aquells que inclouen els àmbits d'actuació, sent el tipus de projectes que es volen fomentar. Això ens porta, majoritàriament, a finançar projectes que fomenten la creació de llocs de treball en un format, especialment cooperatiu, iniciatives d'inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables a través d'empreses d'inserció, projectes d'atenció i cura a les persones, projectes d'energies renovables i de custòdia i preservació del territori, projectes culturals i educatius o projectes d'aprofundiment de la participació ciutadana i la democràcia econòmica que fomentin l'associacionisme de base.

Els inicis del cooperativisme

La història del cooperativisme tal com l’ entenem, neix a Europa a mitjans del segle XIX. Concretament al comtat de Lancashire, a la ciutat de Rochdale es va fundar el 1844 la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale seguint les idees del socialisme utòpic de Robert Owen. En el context d'una vaga de teixidors a Lancashire i després de demanar millores laborals i de perdre l'ocupació, el 24 d'octubre de 1844, un grup d'obrers anglesos van fundar la cooperativa que primerament va ser de consum, per poder garantir la seva subsistència. Després de molts esforços van aconseguir, el 21 de desembre de 1844, obrir el primer magatzem de menjar amb 28 persones sòcies. El desenvolupament de la cooperativa va ser fulgurant i el 1901 ja tenia 12.500 socis i el 1961, 41.000.

Els principis cooperatius

Ràpidament el cooperativisme, que neix a Europa, s'estén als Estats Units i a altres punts del planeta sent un moviment  d’abast mundial a finals del segle XIX. Les cooperatives, que a cada país es van associar en federacions, van crear en 1895 l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI).

En la reunió de l'ACI de 1895, a Manchester, es van aprovar 7 principis que haurien de regir les cooperatives federades a l'ACI:

1. Adhesió voluntària i oberta

Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, racial, política, de sexe o religiosa.

 2. Control democràtic dels membres

Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els quals participen activament de les seves polítiques i en la presa de decisions. Les persones triades per representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. En les cooperatives de primer grau, els socis tenen el mateix dret de vot (un soci, un vot), i en les d'ulteriors graus l'organització és també democràtica.

3. Participació econòmica dels socis

Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i ho gestionen de forma democràtica. Part d'aquest capital és normalment propietat comuna de la cooperativa, al mateix temps que els socis assignen els excedents a les següents finalitats: el desenvolupament de la seva cooperativa, mitjançant l'establiment de reserves; el retorn cooperatiu als socis i el suport d'altres activitats aprovades pels socis.

4. Autonomia i Independència

Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda, gestionades pels seus socis. La signatura d'acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o l'obtenció de capital de fonts externes, han d'assegurar el control democràtic per part dels socis i mantenir l'autonomia cooperativa.

 5. Educació, Formació i Informació

Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, als representants escollits, directius i empleats perquè puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. A més a més, informen al gran públic de la naturalesa i beneficis de la cooperació.

6. Cooperació entre cooperatives

Les cooperatives han de servir als seus socis el més eficaçment possible i enfortir el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

7. Interès per la Comunitat

Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

 

El cooperativisme avui

Avui dia el cooperativisme a nivell mundial compta amb gairebé 1.000 milions de socis i generen 100 milions de llocs de treball, un 20 % més que les empreses multinacionals (any 2012).

A Bèlgica existien unes 30.000 cooperatives al  2001, a la Índia els membres de cooperatives superen els 240 milions de persones, a Japó una de cada tres famílies és cooperativista, a Canadà 4 de cada 10 persones són sòcies de, almenys, una cooperativa, mentre que a la província de Quebec la xifra s'eleva al 70% (2010). A Singapur els cooperativistes són 1.400.000, la qual cosa representa una tercera part de la seva població, a Noruega les cooperatives produeixen el 99% de la llet i derivats, les cooperatives de consum gestiones el 25% del mercat, les pesqueres són responsables del 8.7% de les exportacions nacionals i les forestals tenen una participació del 76% en el sector i un de cada tres habitants del país és membre d'una cooperativa.

El cooperativisme és un moviment mundial, transversal i en creixement que genera major benestar per al conjunt del societat.

L'economia social i solidària és un conjunt de pràctiques econòmiques que volen recuperar l'economia com a eina per al desenvolupament del conjunt de les nostres societats.

 

És una economia que es basa en uns principis molt clars:

  • Posa les persones al centre. L'economia social i solidària s'enfoca de manera que el centre de gravetat siguin les persones sent el capital econòmic, simplement, un recurs més, i no a l'inrevés.
  • L'economia s'organitza de manera democràtica i igualitària en comptes de fer-ho d'una manera vertical i jeràrquica empoderant a les persones, a la participació i als processos col·lectius i igualitaris i, per tant, aprofundint en un model de democràcia econòmica.
  • Es produeixen béns i serveis per a la satisfacció de les necessitats humanes i no per a la recerca del màxim benefici.

El valor de l'economia social i solidària és oferir una alternativa al sistema econòmic predominant. Però no es tracta d'una solució teòrica sinó que es tracta d'una alternativa pràctica, que avui ja funciona. A tot el món, milions de persones treballadores, camperoles, professionals, consumidores, inversores estan gestionant recursos com el seu treball, comercialitzant, consumint, invertint sota lògiques democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones i els territoris.

S'està construint economia, però un altre tipus d'economia. Un model que es troba en totes les fases del cicle econòmic: producció, comercialització, consum i finances, conformant un embrió del que s’anomena Mercat Social.

  • Producció

La producció adopta bàsicament fórmules cooperatives i similars on la propietat de l'empresa és dels seus treballadors, la qual és gestionada democràticament, participativa i socialment responsable. Aquest model genera una repartició de la riquesa més equitativa i retorna part de l'excedent a la societat. També en formen part entitats sense ànim de lucre com associacions que desenvolupen activitat econòmica.

  • Comercialització

En la comercialització, l'economia social i solidària es manifesta com a comercialització justa. Es busquen relacions justes, transparents, respectuoses i equilibrades entre productor i comercialitzador. Moltes vegades això es concreta en les relacions de comerç just entre productors de països empobrits i països rics. S'ha d'entendre la comercialització justa en aquest àmbit però, també, quan la relació es dóna entre productors i comercialitzadors d'un mateix país o entorn geogràfic proper.

  • Consum

En el consum, es defineix com a consum responsable. Aquest consum és el que realitzen persones, entitats, empreses i administracions adoptant formes com el consum cooperatiu, consum ecològic, de proximitat i consum solidari.

  • Finances

En l'àmbit financer, l'economia solidària pren el model de les finances ètiques. Entitats que prioritzen el benefici social per sobre de l'econòmic en el desenvolupament de la seva activitat. Usar eines financeres i d'intermediació per recollir estalvi i convertir-ho en “crèdit social”, que permeti oferir solucions financeres a les entitats de l'economia social i solidària i del tercer sector en general.

El fet d'estar presents en tot el cicle econòmic permet que, cada vegada més, es puguin satisfer les diferents necessitats dins de l'economia social i solidària i de les seves lògiques democràtiques, equitatives i respectuoses amb les persones, l'entorn i el territori.

Les entitats i agents financers convencionals basen el desenvolupament de la seva activitat i els seus objectius en la persecució d'un rendiment econòmic tan alt i immediat com sigui possible. El que molts adjectiven com la lògica del màxim benefici.

Basar una activitat tan decisiva per modelar les societats com ho és la financera, per perseguir, gairebé exclusivament, el màxim lucre possible implica externalitats negatives greus com la vulneració dels drets humans o la destrucció de l'entorn ecològic, per citar-ne només dos.               

Les finances ètiques neixen des dels moviments socials, pacifistes i ecologistes, per donar resposta a la inquietud de moltes persones, empreses i entitats que no volien veure com els seus diners estaven vinculats al foment d'activitats contra les quals lluitaven. Les finances ètiques, doncs, neixen de la idea de: “amb els meus diners no” per més endavant incorporar la idea “amb els meus diners sí” i fomentar l'aparició d'entitats financeres que utilitzessin les eines bancàries per a un desenvolupament positiu de la societat.

Les finances ètiques basen la seva força en la seva senzillesa. Alguna cosa tan simple com incorporar l'ètica al conjunt de les decisions diàries d'estalvi i inversió.

Aquesta visió canvia completament les motivacions, objectius i accents de la intermediació financera respecte a la banca tradicional. La intermediació financera entesa com a eina al servei de les persones i mai com una eina simplement de negoci. Es tracta de rescatar el valor social dels diners.

Es tracta, en definitiva, de trencar paradigmes:

  • El paper de les entitats financeres en la nostra societat: Una entitat financera pot jugar un paper beneficiós per al desenvolupament social i humà d'una societat.
  • Els objectius de les finances ètiques: L'objectiu d'una entitat financera no ha de ser maximitzar els seus guanys ni ser una finalitat en sí mateixa, sinó ser una eina al servei de la societat.
  • L'estructura de propietat: Convertir les entitats financeres en entitats democràtiques i participatives seguint la lògica de "1 persona, 1 vot".
  • La transparència: Les finances ètiques apliquen transparència absoluta en un sector marcat per l'opacitat. Totes les persones saben cap a on i cap a què es dirigeix els seus diners.