Sembla que la Covid-19 a poc a poc deixa d’ocupar-ho tot. Alcem el cap i mirem endavant. En aquest escenari post-pandèmic de crisi, un element de l’agenda macroeconòmica s’està venent com la solució a tots els mals: els fons “Next Generation”.
Un acord del Consell Europeu per mobilitzar 750.000 milions d’euros, finançats mitjançant l’emissió de deute comunitari i orientats a l’anomenada “transició ecològica” i “digitalització”. A l’Estat espanyol li pertoca una xifra sense precedents: 140.000 milions d’euros, dels quals 72.000 milions en subvencions a fons perdut i la resta en crèdits.
“Finançats mitjançant l’emissió de deute” significa que els diners els aporten uns mercats desitjosos de valors refugi. I qui s’endeuta són els països europeus que, fàcilment, podrien acordar que aquest sobreendeutament anés acompanyat d’una nova onada d’austeritat en un futur no molt llunyà. Com ara ajustos en la despesa pública o reformes en el mercat laboral i en les pensions.
De moment, sembla que aquests recursos s’orienten majoritàriament cap a les grans corporacions deixant el petit teixit productiu al marge. Que la “gran transició econòmica” es faci transferint diner públic al sector privat per acabar beneficiant gegants empresarials que vulneren drets laborals, socials i mediambientals, no suposa cap transició sinó perpetuar un sistema desigual que segueix cavant el mateix pou.
Es torna a dibuixar el cicle complet de traspàs de diners públics cap al sector privat. D’una banda, els mercats han col·locat 750.000 milions d’euros en valors segurs i de l’altra, les grans corporacions veuran fortament subvencionades les seves inversions. Uns financen, uns reben i, mentrestant, el deute se’l queda el sector públic.
De nou les paraules perden el seu significat. Es parla de “transició ecològica” i “digitalització”, però en realitat es perpetua el dogma del creixement econòmic infinit, sota el paraigua del “capitalisme verd”. Igualment insostenible si implica augmentar el consum energètic i material en un planeta finit.
Alhora, la digitalització no significarà reduir l’ús de matèries primes. Ans el contrari: fabricar tota l’electrònica implica una indústria extractiva de cobalt, níquel, liti... La seva extracció va de la mà de pràctiques violentes i colonials, causant precarietat laboral, desplaçaments forçats i violència en els països del Sud Global. No hi ha un qüestionament de base sobre la societat del consum i de l’ús de matèries primes.
La pandèmia ha evidenciat allò realment essencial per la sostenibilitat de la vida. Des de l’economia solidària fa temps que imaginem quin model volem construir. Per fer conviure una economia democràtica i solidària amb un sector públic fort. Per generar una transició energètica de la mà d’una conscienciació del consum. Per garantir una digitalització que promogui la inclusió i la conciliació, des d’una comercialització justa i d’accés per tothom.
Si volem fer sostenible la vida i construir un sistema econòmic socialment just, equitatiu i que incorpori la mirada feminista i antiracista, cal canviar les bases de la generació de riquesa i del seu repartiment. El cooperativisme pot oferir resposta en la creació d’iniciatives que lluiten contra l’explotació i la precarietat laboral, així com en l’àmbit del consum col·lectiu i els serveis. També, projectes de serveis comunitaris per la inclusió sociolaboral de col·lectius exposats a situacions de vulnerabilitat.
Enfortir iniciatives que democratitzin el model energètic des de fórmules col·lectives i eficients. Estendre un model d’accés a l’habitatge basat en el valor d’ús i no en l’especulació del mercat. Sumar iniciatives agroecològiques transformadores que retornen la vitalitat al món rural. Entre moltes d’altres propostes.
I, per descomptat, unes finances ètiques que ofereixin respostes adequades a les necessitats canviants d’una economia social, solidària i transformadora.
De la pandèmia hem après que, quan a la Terra se la deixa respirar, té una capacitat extraordinària i generosa de regeneració. Aprenguem a pertànyer al planeta i deixar de pensar que el planeta ens pertany.
