Conjuntament amb el moviment agroecològic dins de Coop57, s’han anat dibuixant les solucions més adequades a necessitats concretes. I això ha portat a treballar en diferents sentits. A mesura que s’adquirien coneixements, es van detectar unes característiques diferencials i compartides en les entitats del sector primari, a les quals s’han anat adaptant els criteris socials i econòmics d’avaluació que aplica Coop57. Si des de la cooperativa es vol donar suport al moviment agroecològic, calia escoltar les seves necessitats per adaptar-ne les respostes.
Així, des del punt de vista social, s’han fet dues accions rellevants per donar-hi resposta. En primer lloc, i arran d’una sèrie de sol·licituds des de projectes agroramaders, es acceptar que Coop57 financés projectes en règim d’autònoms -fins llavors rebutjats. Les característiques a complir inclouen que es desenvolupi l’activitat en el marc de l’economia social i solidària; que no puguin dur a terme la seva activitat sota altres formes jurídiques emparades per l’ESS; que acreditin la dimensió col·lectiva i l’enxarxament territorial del projecte; així com aportar avals socials d’altres entitats que siguin sòcies de Coop57.
En segon lloc, la Comissió Social de Coop57 ha desenvolupat preguntes específiques en el qüestionari social per avaluar amb major precisió i profunditat l’entrada de noves sòcies de serveis, enfocat a projectes del món rural i d’activitats agràries i ramaderes. Des del punt de vista financer, també s’han adaptat criteris per facilitar la viabilitat dels projectes i la seva capacitat d’inversió per crear i consolidar iniciatives del sector agroecològic.
El primer concepte de base assumit per Coop57 és que alguns d’aquests projectes comporten l’assumpció d’un major risc per la seva naturalesa i perquè la capacitat d’aportar garanties mancomunades és menor. Un major risc s’ha d’intentar compensar amb altres mesures, que s’han afegit a la pràctica financera de la cooperativa.
A partir de l’experiència i al diàleg constant, s’ha après que els préstecs també han de respectar els ritmes de la terra i que el seu rendiment té un ritme diferent del d’altres inversions. Així, s’han establert carències llargues o excepcionals, i s’han acordat períodes de retorn dels préstecs més llargs de l’habitual. També es tenen en compte les variacions que poden provocar l’afectació del clima i les condicions excepcionals de l’entorn en els préstecs. Tot plegat orientat a augmentar les probabilitats d’èxit i consolidació dels projectes finançats.
Mirar al retrovisor per seguir avançant
