Un recorregut per l’economia solidària del Quebec

Quebec, setembre del 2016

Entre els dies 5 i 13 de setembre, una delegació de Coop57 va visitar Quebec, un territori on l’economia social i solidària compta amb un fort arrelament. El motiu del viatge fou la participació en el Fòrum Mundial de l’Economia Social (GSEF) que es va celebrar a Montreal entre els dies 7 i 9 de setembre i poder conèixer de primera mà diverses experiències del model quebequès d’economia social i solidària.

El GSEF, dedicat a les aliances entre els actors d’economia social i els governs locals per al desenvolupament intel·ligent i sostenible de les ciutats, va tenir un marcat caire institucional. Va comptar amb prop de 1.500 participants de diversos països de tots els continents i va acollir intervencions i experiències interessants, però, en general, hi va predominar un caire expositiu que deixà poc espai al debat i a l’aprofundiment en les temàtiques tractades. Com sol ser habitual en aquesta mena de fòrums, el més interessant va ser poder establir contactes amb persones i entitats d’economia social i solidària d’altres indrets.

En el marc del GSEF, vam presentar les línies de col·laboració que Coop57 i l’Ajuntament de Sabadell estem establint per promoure les entitats d’economia social i solidària acompanyant la creació de nous projectes, ajudant a la consolidació dels projectes existents, cessió d’espais, gestió comunitària d’equipaments públics, creació de fons d’avals per facilitar el finançament dels projectes d’economia solidària, entre d’altres.

 

En paral·lel al fòrum, es van programar algunes visites a entitats de Montreal i rodalies per conèixer experiències interessants, per exemple, en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i comunitari (amb àmplia trajectòria a Quebec), la inserció social, l’atenció a persones sense sostre o la revitalització urbana. També vam poder visitar el Carrefour de les Finances Solidaires promogut pel sindicat catòlic quebequès CSN (la vinculació amb el sindicalisme és un dels trets característics de l’economia social i solidària) i vam poder compartir espais i reflexions amb membres de Le Chantier de l’Économie Sociale, l’organització que agrupa la nova fornada d’entitats d’economia solidària sorgida a partir dels anys 90.

En acabar el Fòrum, la delegació de Coop57, juntament amb altres persones de l’economia solidària i d’ajuntaments catalans, es va desplaçar a Gatineau, la capital de la regió quebequesa de l’Outauais, on la Coopérative de Développement Régional Outaouais-Laurentides (CDROL) ens va organitzar un calendari de visites a experiències d’àmbits i naturaleses molt diverses, des d’un complex esportiu a una cooperativa funerària, passant per una granja urbana cooperativa, mercats cooperatius de productes de proximitat, diverses experiències de cooperatives d’artistes, cooperatives de joves i universitàries i una lleteria per valoritzar la producció local, per posar alguns exemples. Aquestes visites, a part de conèixer alguns projectes molt enriquidors, ens van permetre aprofundir en el model quebequès d’economia social i solidària, un model del qual podem destacar alguns aspectes:

  • Sorgeix molt vinculat a la població quebequesa francòfona, tradicionalment empobrida i apartada dels llocs de poder polític i econòmic, com a forma d’apoderament comunitari.
  • S’entronca amb la construcció d’un model d’estat de benestar que, en bona mesura, passa per l’economia social i solidària. Això fa que els projectes d’economia social i solidària comptin amb un alt nivell de subvencions públiques i amb una diversitat d’eines de finançament amb participació pública.
  • Aquest model quebequès d’estat del benestar comporta que l’economia social i solidària compti amb un alt nivell d’institucionalització, amb els avantatges i els perills que això comporta.
  • Aquest alt nivell d’institucionalització no treu que sovint els projectes d’economia solidària parteixin d’una dinàmica de reivindicació popular conflictiva o de processos comunitaris potents.
  • El moviment d’economia solidària ha estat capaç de promoure diverses cooperatives de desenvolupament regional (CDR) que tenen per missió acompanyar els projectes existents i, sobretot, les noves iniciatives. A la zona de l’Outaouais, l’existència d’una CDR ha permès acompanyar el trànsit de processos de reivindicació popular a projectes d’economia solidària amb àmplia base comunitària.
  • Aquest model d’eines d’acompanyament per a nous projectes també s’ha aplicat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i és clau per possibilitar que cada any es construeixin a Quebec un nombre rellevant d’habitatges cooperatius i/o comunitaris.
  • L’economia solidària té una gran capacitat de promoure models imaginatius i innovadors, amb cooperatives de natura diferent i amb diferents tipologies de socis. Totes elles solen comptar amb un arrelament comunitari i amb una alta participació de persones voluntàries.
  • Dins de l’economia social i solidària, hi ha una certa “tensió” entre la institucionalització i la base social i entre la “vella economia social” més institucionalitzada i organitzada per branques o sectors d’activitat (especialment la federació de cooperatives de crèdit Desjardins) i la “nova economia social” que centra la seva actuació en el desenvolupament local i comunitari. 

 

L’estada a Quebec, a més de poder copsar en el GSEF com estan impulsant l’economia social i solidària tant el teixit social com les administracions locals, ens ha permès conèixer amb més profunditat la realitat de l’economia social quebequesa i albirar com podem aprofitar el seu recorregut, la seva trajectòria i els seus aprenentatges per reforçar l’economia social i solidària a casa nostra.